Sanitat Animal en fauna silvestre

Sanitat Animal en fauna silvestre

Els programes nacionals que s'apliquen, per al control de la sanitat en la fauna silvestre, són:

Programa Nacional de vigilància de la fauna silvestre

A l'Espanya del segle XXI, les poblacions d'animals silvestres són sovint manejades mitjançant tancats, alimentació i trasllats, la qual cosa les converteix en espècies *seudo-ramaderes amb cures sanitàries limitades. En aquest context, s'han de tindre en consideració les connexions entre patògens, animals silvestres i domèstics, medi ambient i activitats humanes. Aquesta xarxa de factors forma un entramat dinàmic on emergeixen nous patògens o nous hostes, on els canvis en la densitat de població o en el comportament de l'hoste afecten la prevalença, i on els agents patògens poden modificar la seua virulència i augmentar el seu rang d'hostes.

Per al control de les malalties transmissibles a través de la fauna silvestre, s'aplica el Pla Nacional de Vigilància Sanitària en Fauna Silvestre.

Pla d'Actuació sobre la Tuberculosi en Espècies Silvestres (PATUBES)

El Pla d'Actuació sobre Tuberculosi en Espècies Silvestres (*PATUBES) té com a objectiu conéixer la influència que té la fauna salvatge en els diferents escenaris epidemiològics de la tuberculosi bovina (TB) existents a Espanya, així com la proposta de mesures a establir per a disminuir la transmissió entre les espècies silvestres i les domèstiques.

El control d'aquesta malaltia en la fauna silvestre, es realitza a través del Pla d'Actuació sobre la Tuberculosi en Espècies Silvestres.