Introducció històrica - OCA

En 1952 a Espanya no existia un Servei Consultiu Agrari a nivell nacional com el d'altres països europeus i va ser quan Cavestany, el llavors ministre d'Agricultura, va decidir crear mitjançant una ordre ministerial de 15 de setembre de 1955 , amb caràcter experimental, el Servei d'Extensió Agrícola.

El referent per al seu funcionament i organització va ser el dels Estats Units. Es va signar un acord entre l'Institut Nacional d'Investigacions Agràries i l'Institute of International Education pel qual dos experts en extensió nord-americans formarien als primers agents espanyols. D'aquesta manera va ser a Cadis on es van posar en pràctica les primeres Agències Comarcals.

L'extensió agrària en els seus inicis va tindre una destacada vessant dirigida pel moviment governamental mitjançant un important impuls a la formació inicial dels agents i ajudants d'extensió agrària. Aquesta formació impartida en règim d'internat, estava sostinguda mitjançant un vessant sociològic i psicològic fonamental i una formació en coneixements agrícoles generals des d'un punt de vista teòric i pràctic.

A partir  de 1956,  any  en què el  Servei  d'Extensió    Agrària  comença  a  treballar  amb  els  agricultors.  El nombre  d'agències  comarcals  va creixent  a poc a poc  (44 en 1957, 85 en 1959 i 135 en 1961).

Las funcions donades al SEA en una primera etapa se centraven en la difusió de la tècnica en el camp. Els primers programes d'extensió eren campanyes nacionals sobre cooperatives, fertilitzants, cura d'hivern d'arbres i nutrició animal. A l'abril de 1960 es comencen a formar les primeres agents d'economia domèstica que comencen a treballar en “alimentació, cures i higiene familiar, conserveria, creació d'horts familiars i activitats amb joves”. Cal no oblidar que l'objectiu del SEA quan es crea és elevar el nivell de vida en el medi rural. Durant 1955 a 1961 el SIGA funciona com un organisme autònom sense connexió amb l'INIA , per la qual cosa la font de relació amb la investigació agrària fins llavors es nodreix dels contactes que es mantenien amb els Estats Units, ja que aquesta investigació a Espanya llavors era inexistent.

En 1962 l'Organisme ja compta amb 228 agències comarcals i es troba en plena expansió. Imprimeix un ritme accelerat a la creació d'aquestes Unitats bàsiques, amb una mitjana de 66 noves per any, així com de les corresponents Agència de Zona. Estem clarament en una segona etapa. El Servei d'Extensió Agrària creix ràpidament alhora que consolida les seues bases conceptuals: integració de les agents en el mitjà i convivència amb els agricultors. Tot l'anterior correspon a una etapa en la qual la societat espanyola va experimentar profunds canvis.

El Decret 837/1972, de 23 de maig, pel qual s'aprova l'estructura orgànica del Servei d'Extensió Agrària, va vindre a significar una resposta del Ministeri d'Agricultura a tot l'anterior, corresponent també a l'inici d'una tercera i decisiva etapa del SEA. L'organisme havia adquirit el seu complet desenvolupament; s'havia prestigiat davant la població agrària i rural; havia enriquit les seues estructures en tots els nivells amb personal polivalent i especialitzat, cada vegada més ben format; havia desenvolupat originals línies de treball i metodologies; havia millorat sensiblement els seus mitjans materials i aconseguit ple reconeixement per part de tots els organismes del Ministeri d'Agricultura i d'altres institucions.

Les primeres transferències de competències, personal i mitjans del Servei d'Extensió Agrària als ens regionals preautonòmics, en 1980, marquen el final de l'etapa anterior i el començament de la Promoció Comarcal en una estructura administrativa descentralitzada i desconcentrada.

A la Comunitat Valenciana, el Decret 250/1991, de 23 de desembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Agricultura i Pesca crea les oficines agràries valencianes en els següents termes:

…."Es creen les Oficines de la Conselleria d'Agricultura i Pesca com a unitats administratives, territorialment desconcentrades, orgànicament adscrites a la Direcció General d'Innovació i Promoció Agrària, i funcionalment dependents de la Secretaria General i de les Direccions Generals en l'àmbit de les seues respectives competències. Corresponen a les Oficines de la Conselleria d'Agricultura i Pesca les funcions d'informació i assistència als agricultors, la seua formació i capacitació, la tramitació d'expedients si és el seu cas i la informació als seus Centres Directius superiors"……..

Actualment la Generalitat Valenciana compta amb 35 oficines comarcals agràries i set unitats territorials distribuïdes entre les tres províncies amb caràcter territorial comarcal.