Tècniques de compostatge i valorització de subproductes - Portal Agrari
Tècniques de compostatge i valoració de subproductes
Els objectius de desenvolupament sostenible obliguen a posar el focus en els components secundaris, subproductes i bioresidus que es generen durant els processos de producció de vegetals i cria d'animals, així com del seu condicionament, transformació i elaboració, per a obtindre aliments. Separats de la cadena alimentària en algun punt del procés productiu, aquestes restes orgàniques tenen un valor que pot ser aprofitat per a millorar la fertilitat dels sòls i contribuir a una factura mediambiental neutra. El compostatge és una tècnica que es recolza en el concurs de microorganismes per a transformar restes que poden derivar en contaminants, i convertir-los en inputs beneficiosos i d'alta qualitat en l'agricultura.
NORMATIVA PER A LA REALITZACIÓ D'ACTIVITATS D'AGROCOMPOSTATGE DE PROXIMITAT
L'ordre 4/2022, de 24 de març, que regula l'agrocompostatge de proximitat per a la gestió sostenible de les restes agrícoles, ramaders, silvícoles i agroforestals en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, defineix què és l'activitat d'Agrocompostatge de proximitat, les seues característiques i limitacions, els residus compatibles i estableix dos tipus d'establiments d'Agrocompostatge segons el flux anual de residus a compostar: escala basal (fins a 200 t/any i escala mitjana (200-2.500 t/any).
La Instrucció Tècnica d'Agrocompostatge (ITA), d'obligat compliment, estableix les especificacions tècniques de cada establiment d'agrocompostatge, tant d'escala mitjana com d'escala basal, i les característiques i necessitats de control dels processos de compostatge associats a elles.
La Guia d'Agrocompostatge és un document dissenyat per a orientar els processos d'Agrocompostatge incloent els aspectes claus a nivell constructiu, procedimental (procés de compostatge) i qualitat del producte obtingut (compost-esmena orgànica). En aquest document es pot consultar teoria sobre compostatge avançat, així com recomanacions sobre solucions constructives alineades amb els requeriments descrits en la Instrucció Tècnica d'Agrocompostatge.
PROJECTE AGROCOMPOST
1.INVESTIGACIÓ EN AGROCOMPOSTATGE PER AL SECTOR AGRARI VALENCIÀ. Vídeo explicatiu de 7 minuts.
El projecte és un conveni de col·laboració entre la Generalitat, a través de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca amb la Universitat Miguel Hernández d'Elx, per a l'execució d'un projecte d'investigació i experimentació en Compostatge amb l'objectiu de posar a la disposició del sector agrari compost d'alta qualitat.
1.1. On es troben les experiències pilot? Mapa interactiu.
Un dels pilars del projecte és la posada en marxa de pilots demostratius in situ, en col·laboració amb diferents actors: cellers, cooperatives, almàsseres, ramaders, etc. En el següent enllaç es pot consultar la ubicació de cadascun d'eixos pilots demostratius en el sector agrari i una breu descripció del procés de compostatge realitzat. A més, trobareu informació sobre tots els processos de compostatge descentralitzat de bioresidus en la Comunitat Valenciana activant les següents capes: hort urbà, escolar, comunitari i domèstic, segons la tipologia de cadascun.
1.2. Puc calcular les meues pròpies mescles de compostatge?
El projecte ha desenvolupat l'aplicació per a mòbils COMPOSTS CALCULATOR by UMH. Es tracta d'una aplicació gratuïta que inclou una calculadora de compostatge per al disseny i desenvolupament assistit de processos d'Agrocompostatge amb mescles de fins a tres ingredients, que utilitza una àmplia base de dades pròpia amb les matèries primeres residuals més pròximes al sector agrari. Si la mescla simulada no és apropiada i no es produïra un compostatge òptim, l'aplicació genera avisos assistits per a identificar els factors limitants del procés i proporciona vídeos i píndoles explicatives per a corregir eixos possibles errors. A més, es pot obtindre l'informe estimatiu de qualitat potencial del compost i enviar-lo a una adreça de correu electrònic. CompostUMH disponible en Google Play i AppStore.
1.3. Com participar en el projecte AGROCOMPOST?
Ens trobem a l'Escola Politècnica Superior d'Oriola (Carretera de Beniel Km 3.2, Orihuela – 03312, Alacant,) i es pot contactar amb l'equip a través del telèfon Tel.: 966749655, de la web del projecte i del compte de X @AgrocompostGVA.
2. RECURSOS FORMATIUS
2.1. Curs autoformatiu en línia sobre Agrocompostatge.
En col·laboració amb el Servei de Transferència de Tecnologia de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca s'ha elaborat i desenvolupat un curs autoformatiu d'agrocompostatge en línia orientat a agricultors i personal tècnic. El curs té una duració de 35 hores i està estructurat en 9 unitats didàctiques en les quals s'inclouen coneixements teòrics i pràctics sobre compostatge, així com els casos d'èxit posats en marxa en el projecte Agrocompostatge. Curs en línia autoformatiu AGROCOMPOSTATGE.
2.2. Diploma de Mestre Agrocompostador
- Per a l'obtenció del Diploma de Mestre Agrocompostador s'ha d'assistir a un curs pràctic presencial que es realitza en les Estacions Experimentals Agràries de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
- El curs presencial només està dirigit als alumnes que han superat el Curs autoformatiu en línia d'Agrocompostatge i té una duració de 10 hores, es desenvolupa de manera presencial i en concloure-ho s'obté el Diploma de Mestre Agrocompostador de la Comunitat Valenciana.
- El diploma suposa un cos de coneixement propi que pretén capacitar a l'alumne per a elaborar un compost d'alta qualitat, comprenent les principals necessitats i requeriments cientificotècnics del procés de compostatge i l'entorn normatiu vigent, així com entenent la vinculació entre la valorització del residu i la generació d'un recurs anomenat compost, que se situa com a element clau per a la mitigació de canvi climàtic i l'economia circular.
3. CATÀLEG DE BIOMASSA NO PRODUCTIVA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Es considera biomassa no productiva a aquella matèria orgànica considerada com a residu (o a vegades subproducte) de cultius, processos agroindustrials, ramaderia i altres. Aquestes biomasses poden presentar diferents rutes d'aprofitament (producció de compost, valorització energètica i/o biocombustibles, alimentació ramadera, altres tipus de valorització específics…).
3.1. Característiques de la biomassa no productiva de la Comunitat Valenciana.
Conéixer la biomassa no productiva de la Comunitat Valenciana és un dels objectius del projecte. Per a això s'han realitzat més de 450 analítiques de residus o matèries primeres amb les quals s'ha generat una de les majors bases de dades de biomassa i s'han catalogat i identificat les característiques potencialment limitants per al compostatge en els sectors primari, secundari i terciari.
- Aquesta informació s'ha publicat en 2023 en la revista científica Nutrient Cycling in Agroecosystems Ed. Springer amb l'article "Identifying the circularization opportunities for organic wastes generated in a Mediterranean region” .García-Rández, A., Marks, E.A., Martínez-Sabater, E., Sáez-Tovar, J., Andreu-Rodríguez, J., Ordre, L., Bustamante, M.A., Pérez-Murcia, M.D., & Moral, R.
3.2. Metodologia usada per a la quantificació de la biomassa no productiva.
El conveni AGROCOMPOST ha desenvolupat una primera metodologia de quantificació de la biomassa objectiu a nivell provincial i comarcal en el territori. S'ha definit una classificació de tipus de biomassa i una metodologia per a quantificar el potencial accessible o matèria primera potencialment compostable (en tones de matèria seca). El potencial accessible de biomassa susceptible de ser compostada és aquella que pot ser objecte de gestió i, per tant, recollida, transportada i emmagatzemada.
3.3. Mapes temàtics per agrupacions i Fitxes comarcals.
De l'aplicació de la metodologia de quantificació es deriven mapes temàtics per agrupacions i fitxes comarcals de potencial accessible, identificant-se diferents tipologies de comarques segons la quantitat de biomassa produïda, establint-se la següent classificació: Comarques BIOPRODUCTORES (>100.000 t/any); Comarques MIXTES; Comarques RAMADERES on la biomassa predominant és d'origen ramader i, Comarques URBANES on tenen molt pes els residus de parcs i jardins i llots de depuració EDAR.