Benestar en animals de proveïment - Portal Agrari
Benestar en animals de proveïment
El Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) o Tractat de Lisboa, recull en el seu article 13 que “en formular i aplicar les polítiques de la Unió en matèria d'agricultura, pesca, transport, mercat interior, recerca i desenvolupament tecnològic i espai, la Unió i els Estats membres tindran plenament en compte les exigències en matèria de benestar dels animals com a éssers sensibles, respectant al mateix temps les disposicions legals o administratives i els costums dels Estats membres relatives, en particular, a ritus religiosos, tradicions culturals i patrimoni regional”.
Espanya, com a país membre de la Unió Europea, ha d'acollir-se al que s'estableix en el TFUE, desenvolupar i executar tota la normativa europea i controlar que siga aplicada per les Comunitats Autònomes, així com pels operadors del sector i ciutadans en general. Per a això, es va publicar la Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals, en la seua explotació, transport, experimentació i sacrifici, que estableix les normes bàsiques de protecció dels animals vertebrats de producció i experimentació, així com un règim comú d'infraccions i sancions per a garantir el seu compliment.
Deixant al marge els animals d'experimentació, que tenen el seu propi apartat en este Portal Agrari, la normativa relativa al benestar animal que es desprén de citada llei, es pot dividir en tres grans blocs: BENESTAR EN LA GRANJA, EN EL TRANSPORT I EN LA MATANÇA.
1. BENESTAR EN LA GRANJA
Explotacions ramaderes en general
El Reial decret 348/2000, de 10 de març (modificat pel Reial decret 441/2001 del 27 d'abril), és la transposició a l'ordenament jurídic espanyol de la Directiva 98/58/CE, que inclou els principis de provisió d'estabulació, menjar, aigua i cures, concordes a les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals, d'acord amb l'experiència adquirida i els coneixements científics. També inclou els requisits que han de complir els cuidadors dels animals.
El Reial decret és aplicable a totes les granges d'animals vertebrats, criats o mantinguts per a la producció d'aliments, llana, cuir, pells o amb altres fins agraris. No s'aplica als animals que viuen en el medi natural, els destinats a participar en competicions, exposicions o actes o activitats culturals o esportives ni als animals destinats a experimentació.
Estableix, entre altres coses, l'obligació de disposar d'un llibre de registre en l'explotació en el qual s'anoten tots els tractaments mèdics realitzats, així com el nombre d'animals morts descoberts en les inspeccions, que s'han de fer regularment. Aquest registre ha de ser conservat durant 3 anys com a mínim.
La Decisió 2000/50/CE de la Comissió harmonitza el format, el contingut i la periodicitat dels informes relatius al benestar animal que s'han de remetre a la Comissió Europea d'acord amb la Directiva 98/58/CE.
En unes certes espècies ramaderes que no compten amb normativa específica pròpia de benestar animal (com són els èquids, els conills, els animals de pelleteria, els peixos…), la normativa d'ordenació sectorial estableix alguns requisits en matèria de protecció animal. Tal és el cas del Reial decret 804/2011, del 10 de juny, pel qual es regula l'ordenació zootècnica, sanitària i de benestar animal de les explotacions equines i s'estableix el pla sanitari equí, o el Reial decret 1221/2009, del 17 de juliol, pel qual s'estableixen normes bàsiques d'ordenació de les explotacions de bestiar porcí extensiu i pel qual es modifica el Reial decret 1547/2004, del 25 de juny, pel qual s'estableixen les normes d'ordenació de les explotacions cunícoles. També existeixen recomanacions europees per al cas de l'oví i caprí i els peixos de piscifactoria (no són d'obligat compliment, però fins que disposem de normativa específica per a estes espècies, poden servir de referència a l'hora d'avaluar el seu grau de benestar).
Tot el relacionat amb el benestar animal ha adquirit una importància creixent en els últims anys. El primer Reial decret específic de benestar animal que es va publicar, fa ara quasi 30 anys, era aplicable als jònecs menors de 6 mesos d'edat. Durant este temps, la normativa ha evolucionat, sent cada vegada més extensa i més estricta, fins al dia de hui, en el qual la majoria de les espècies que s'alberguen en intensiu ja disposen de les seues pròpies normes reguladores, les quals passem a resumir a continuació.
Boví (Jònecs)
El Reial decret 1047/1994, del 20 de maig (modificat pel Reial decret 229/1998, pel Reial decret 692/2010 i el Reial decret 159/2023, de 7 de març), estableix les normes mínimes específiques per a la protecció dels jònecs en les explotacions ramaderes. Esta norma estableix l'espai mínim que ha de tindre disponible cada animal, les condicions de cria i alimentació d'estos segons la seua edat i els controls a realitzar pels organismes competents de les Comunitats Autònomes. Així mateix, estableix que, per a ser importats, els animals procedents d'un país tercer s'hauran d'acompanyar d'un certificat expedit per l'autoritat competent d'eixe país que certifique que els mateixos es van beneficiar d'un tracte, com menys, equivalent al concedit als animals d'origen comunitari.
El Reial decret 1053/2022, de 27 de desembre, pel qual s'estableixen normes bàsiques d'ordenació de les granges bovines, també estableix uns certs requisits bàsics de benestar animal per a esta espècie.
Porcí
L'1 de gener de 2003 va entrar en vigor el Reial decret 1135/2002, del 31 d'octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció dels porcs. Esta norma, que deroga el Reial decret 1048/1994, del 20 de maig, incorpora a l'ordenament jurídic espanyol les Directives 2001/88/CE i 2001/93/CE, que modifiquen la Directiva 91/630/CE. En tractar-se d'un text relativament antic, ha sigut modificat substancialment per l'esmentat anteriorment Reial decret 159/2023, de 7 de març, afegint una llarga llista de requisits que han de complir les explotacions porcines intensives. Des del punt de vista del maneig d'animals, es regulen, entre altres qüestions, l'edat de deslletament, les condicions per a dur a terme mutilacions (cort de cues o poliment d'ullals, castracions…), la superfície o materials del sòl utilitzable… Com a novetat en esta espècie, s'estableix l'obligació que els animals tinguen accés permanent a materials manipulables, destinats a l'enriquiment ambiental. També determina un nivell màxim de soroll i mínim de llum, així com una concentració màxima de gasos com el diòxid de carboni o l'amoníac. És destacable l'obligació que estableix que el personal encarregat de la cura dels animals reba formació específica sobre benestar animal, regulant les hores i continguts mínims dels cursos, així com la periodicitat amb la qual s'han de realitzar activitats formatives de reciclatge.
Així mateix, el recentment publicat Reial decret 306/2020, d'11 de febrer, pel qual s'estableixen normes bàsiques d'ordenació de les granges porcines intensives, i es modifica la normativa bàsica d'ordenació de les explotacions de bestiar porcí extensiu, també estableix uns certs requisits de benestar animal per a esta espècie.
Aus
- Gallines ponedores
El Reial decret 3/2002, de l'11 de gener, per la qual cosa s'estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores, és la transposició de la Directiva 1999/74/CE. Esta norma va modificar de manera progressiva i significativa, les condicions de cria d'estos animals. Va prohibir les noves instal·lacions de gàbies no condicionades a partir de l'1 de gener de 2003, va establir condicions més exigents per als sistemes alternatius de cria des de l'1 de gener de 2002 en les explotacions de nova creació. A més, des de l'1 de gener de 2007 és obligatori que totes les explotacions de cria mitjançant sistemes alternatius s'adapten al citat Reial decret. Per a finalitzar, a partir de l'1 de gener de 2012 es va prohibir l'ús de gàbies no condicionades. Esta norma ha sigut modificat pel Reial decret 773/2011, el Reial decret 637/2021 i el Reial decret 159/2023, per a adaptar-la a l'experiència i coneixements adquirits, millorant així el grau de benestar dels animals.
- Aus de carn (broiler)
El Reial decret 692/2010, del 20 de maig, estableix les normes mínimes per a la protecció dels pollastres destinats a la producció de carn i modifica el Reial decret 1047/1994, del 20 de maig, relatiu a les normes mínimes per a la protecció dels jònecs i incorpora al dret espanyol la Directiva 2007/43/CE, del Consell, del 28 de juny de 2007. En este text s'estableix, entre altres requisits, la densitat màxima que es permet en les explotacions de pollastres d'engreixament, per a garantir un espai suficient per animal, permetent unes densitats superiors en determinades explotacions que complisquen uns criteris que asseguren que les condicions de benestar seran adequades. Posteriorment ha sigut modificat pel Reial decret 637/2021 i el Reial decret 159/2023, igual que en el cas de les gallines ponedores.
2. BENESTAR EN EL TRANSPORT
El transport d'animals constitueix una baula fonamental de la producció ramadera. En la majoria dels casos, pot resultar estressant o esgotador per als animals, repercutint negativament en el benestar d'estos, ocasionant fins i tot una pèrdua de la qualitat de la carn de l'animal una vegada que ha sigut sacrificat.
La normativa bàsica en esta matèria és el Reglament (CE) núm. 1/2005, del Consell, del 22 de desembre de 2004, relatiu a la protecció dels animals durant ho transporte i les operacions connexes i pel qual es modifiquen les Directives 64/432/CEE i 93/119/CE i el Reglament (CE) núm. 1255/97 del 22 de desembre). Esta norma europea ha sigut transposada a l'ordenament jurídic nacional a través del Reial decret 990/2022, del 29 de novembre, sobre normes de sanitat i protecció animal durant el transport. Este Reial decret deroga al RD 542/2016, i desenvolupa l'article 47 de la Llei 8/2003, de Sanitat Animal, i el relatiu al registre de transportistes i mitjans de transport previst en el Reglament (CE) núm. 1/2005.
Alguns dels temes regulats en esta normativa són:
- Les obligacions dels transportistes, organitzadors i altres operadors.
- Els requisits i el procediment per a autoritzar els transportistes, els mitjans de transport i els contenidors (inclòs el transport en vaixells per a bestiar).
- La documentació que ha d'acompanyar als animals durant el seu transport (incloent el certificat de competència en benestar animal del transportista o cuidador dels animals i un pla de contingència per a assegurar el benestar d'estos en cas d'accident).
- Formació en matèria de protecció dels animals durant el transport
- Punts d'entrada i eixida d'animals vius a la Unió Europea
- Controls a realitzar per l'Autoritat Competent i règim sancionador.
A nivell pràctic, es va crear un sistema informàtic de registre denominat SIRENTRA, en el qual s'inscriuen els transportistes i mitjans de transport d'animals vius, de tal forma que es puga assegurar un control sobre el benestar dels animals durant el seu transport. Des de juliol de 2023, hi ha disponible un enllaç que dona accés a una pàgina de consulta pública del Registre en la pàgina web del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació:
https://servicio.mapa.gob.es/sirentra2wai/DataProvider/Consulta.ashx
D'altra banda, el transport d'animals a llarga distància és una operació complexa que pot posar en perill el benestar dels animals si no es realitza adequadament. És necessari que tots els actors involucrats (com ara ramaders, organitzadors, transportistes, operadors del punt d'eixida, serveis veterinaris oficials) siguen conscients de les seues responsabilitats i obligacions per a assegurar que els riscos per als animals en este tipus de moviments es disminuïsquen al màxim.
Per a això el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb la col·laboració de les autoritats competents de les Comunitats Autònomes, els serveis veterinaris dels punts d'eixida i la resta d'operadors han adoptat dos protocols sobre exportació (un per al cas de vaixells de bestiar i un altre via aèria), que es poden consultar en el següent enllaç:
Es fa necessari destacar que les parades obligatòries que han de realitzar els transportistes d'animals vius quan el viatge supere un determinat nombre d'hores (fixat en el Reglament (CE) núm. 1/2005, segons l'espècie) han de tindre lloc en instal·lacions autoritzades a aquest efecte per l'autoritat competent, denominades “llocs de control”. Les característiques d'estos llocs venen establides en el Reglament (CE) nº1255/97 del Consell, del 25 de juny de 1997, sobre criteris comunitaris que han de complir els punts de parada i en el qual s'adapta el pla de viatge esmentat en l'Annex de la Directiva 91/628/CEE, (modificat pel Reglament (CE) núm. 1040/2003 del Consell del 11, de juny de 2003, i pel Reglament (CE) núm. 1/2005).
El llistat de punts de parada autoritzats a la Unió Europea s'actualitza periòdicament i es pot consultar en el següent enllaç:
https://food.ec.europa.eu/animals/animal-welfare_en#related
3. BENESTAR EN LA MATANÇA
El moment de la matança és un dels quals major preocupació suscita en la població en relació amb el benestar dels animals de proveïment. La normativa vigent en matèria de protecció dels animals durant el seu sacrifici té per objecte adoptar normes mínimes per a garantir que s'evite qualsevol dolor o sofriment innecessari, i assegurar al mateix temps el desenvolupament racional de la producció i del mercat interior d'animals i productes d'origen animal, evitant possibles distorsions a la competència.
El Reglament (CE) 1099/2009, de 24 de setembre, de protecció dels animals en el moment de la matança, estableix els requisits generals aplicables durant la matança i les operacions connexes a esta de forma molt detallada, tant per als animals criats amb vista a la producció d'aliments, llana, cuir, pell i altres productes com per als casos de buidatge de les explotacions per motius sanitaris i/o els casos de matança d'emergència.
Esta norma no és aplicable als animals matats durant experiments científics (que tenen la seua pròpia normativa), als animals als quals es done mort en manifestacions culturals i esportives, a la caça i pesca recreativa i a les aus de corral, els conills i les llebres sacrificats pel seu amo fora d'un escorxador per al seu consum domèstic privat.
El Reial decret 37/2014, de 24 de gener, pel qual es regulen aspectes relatius a la protecció dels animals en el moment de la matança (modificat pel RD695/2022 i RD 159/2023), és la norma que transposa a l'ordenament nacional l'esmentat Reglament (CE) 1099/2009, establint disposicions específiques d'aplicació del mateix relatives a la formació del personal que realitza la matança i operacions connexes, a la matança d'animals de pelleteria i/o pollets de fins a 72 hores o ous embrionados, al buidatge sanitari, la matança d'emergència fora de l'escorxador o per al consum domèstic privat.
Per a comprovar que esta extensa normativa siga aplicada i garantir el benestar de la totalitat d'animals nascuts, criats i sacrificats al nostre país, així com el compliment d'uns requisits equivalents en els animals importats, les autoritats competents duran a terme inspeccions en les granges i en els escorxadors, així com durant el transport dels animals entre tots dos tipus d'establiments.
Estes inspeccions es troben englobades dins del “Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària 2021-2025”, en el PROGRAMA NACIONAL DE CONTROL OFICIAL DEL BENESTAR ANIMAL EN LES EXPLOTACIONS RAMADERES I EL TRANSPORT D'ANIMALS, executat per les autoritats competents de la Conselleria d'Agricultura, Ganaderia i Pesca i en el PROGRMA D'ESCORXADORS, SALAS DE MANIPULACIÓ DE CAÇA I SALES DE TRACTAMENT DE CAPS DE BESTIAR DE LÍDIA, executat per les autoritats competents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
Per a això, s'elaboren Manuals de procediment per part dels corresponents Ministeris, que després es desenvolupen i adapten en cada comunitat autònoma. En ells s'estableix la periodicitat de les inspeccions sobre la base de determinats criteris de risc, el procediment reglat que ha de seguir l'inspector veterinari, així com les mesures cautelars i els terminis d'esmena que s'han de concedir en cas de detectar-se incompliments. A més, es revisen les actes d'inspecció alçades pels serveis veterinaris oficials i es realitzen controls de qualitat "in situ" per a verificar una correcta actuació per part del personal implicat. Totes les dades es recullen en un informe anual que es remet al Ministeri.
Els enllaços als Programes de Control en les pàgines webs de tots dos Ministeris són els següents: