Hàbitats d'interés pesquer

Hàbitats d'interés pesquer

Els ecosistemes marins presenten un gran valor com a reservori de biodiversitat. Estan formats per  hàbitats molt diversos que no podrien entendeserse sense les comunitats o espècies que els estructuren i componen.

Els hàbitats d'interés pesquer són aquells hàbitats marins que per les seues característiques ecològiques són essencials per als recursos marins vius, per això, tots estan relacionedos amb la reproducció, refugi i/o alimentació d'espècies objecte de l'activitat pesquera professional o recreativa.

Actualment els hàbitat d'interés pesquer estan definits legislativament per Reglament (CE) n o 1967/2006 del Consell de 21 de desembre de 2006 relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en la mar Mediterrània i Llei 5/2017, de 10 de febrer, de pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana, en el seu article 35.2 en el qual es declaren com protegits els fons de prades de fanerògames marines, els fons coral·lígens i els de maërl.

Fanerògames marines.

Les prades d'angiospermes (o fanerògames) marines es troben entre els ecosistemes marins més complexos i rics del planeta, que juguen un importantíssim paper en els cicles biològics marins i són a més sentinelles biològics dels canvis ambientals relacionats amb l'impacte de l'home en l'ecosistema.

En les costes valencianes existeixen quatre espècies d'aquestes fanerògames: Zostera marina, Zostera noltei, Cymodocea nodosa i Posidònia oceanica.

Actualment aquestes espècies i les comunitats per elles caracteritzades gaudeixen de diverses mesures legals de protecció:

  • El conveni de Berna de 1979, en el Conveni OSPAR dins d'hàbitat amenaçats o en declivi a la regió IV, en l'Annex II del Conveni de Barcelona (inclosa en la “listade espècies en perill o amanzanadas” l'any 2009.
  • Directiva 92/43/CEE del Consell inclosa en l'Annex I, ja que constitueix una espècie característica de l'Hàbitat d'Interés Comunitari, (HIC) 1110: “Bancs d'arena recoberts permanents per aigua marina, poc profunda”.
  • Es troba inclosa en el “Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de protecció Especial” de la flora i fauna espanyola, regulada pel Reial decret 139/2011, de 4 de febrer.
  • A més de la protecció general que la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, confereix a totes les espècies compreses en aquest llistat i al seu hàbitat, la inclusió en el mateix comporta la necessitat de dur a terme periòdicament una avaluació per a comprovar si el seu estat de conservació és o no favorable
  • Decret 64/2022, de 20 de maig del Consell, per a la conservació de prades de fanerògames marines en la Comunitat Valenciana

En el visor de l'Institut  Cartogràfic Valencià, es pot veure les zones amb presència de les prades de fanerògames marines en la Comnunidad Valenciana https://visor.gva.es/visor/

Al juliol de 2023 s'ha posat en marxa l'APP FONDEJA DE FANERÒGAMES MARINES, és una aplicació per a dispositius mòbils, dirigida principalment a les embarcacions que permet mitjançant geolocalització saber on es troben les prades de fanerògames marines, tant de Posidònia oceanica com de Cymodocea nodosa, mitjançant cartografiat elaborat per Direcció General de Medi natural, contribuint a la protecció i conservació del medi marí.

L'aplicació, elaborada per la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC) de la Generalitat a proposta de la Direcció General de Pesca, permetrà en el futur afegir altres utilitats, com la localització de Reserves Marines d'Interés Pesquer, així com zones de veda o amb unes certes restriccions a les activitats pesqueres, canalitzant la informació útil a l'usuari nàutic o de la pesca marítima d'esbarjo.

Accés a les aplicacions mòbils: 

Fons coral·lígens

La comunitat de coral·ligen té una elevada importància ecològica, no sols per la seua funció estructural de proveir substrat dur i ser una zona d'elevada diversitat biològica, sinó que a més és una zona de frese per a moltes espècies i ofereix protecció a peixos juvenils enfront de depredadors.

Els hàbitats coral·lígens es poden distingir diferents estrats on existeixen diferents tipus d'organismes, algues calcàries, esponges, madréporas, briozoos, cucs poliquetos, ascidios, així com gorgonias i esponges de manera arborescent i de gran envergadura. Tots elles formen un paisatge submarí de gran interés tant pesquer com científic i recreatiu.

Maërl o fons de rodolitos

Els maërl o fons de rodolitos es produeixen a conseqüència d'una gran acumulació d'algues coralinas soltes sobre fons sedimentaris, constituint un hàbitat amb una alta diversitat. Sobre l'estructura calcària d'aquests llits de rodolitos es fixen una altra sèrie d'algues i invertebrats que augmenten la seua complexitat espacial. A més, aquestes zones són importants com a refugi de cria per a moltes espècies d'interés pesquer (peixos, cefalòpodes i bivalves).

 

 

 

 

Data d'actualització   31/08/2023