La Política Pesquera Comuna (PPC) és l'instrument de gestió de la pesca i l'aqüicultura de la Unió Europea.
Les primeres mesures comunes en el sector pesquer es van establir en 1970, quan es va acordar que els pescadors de la UE havien de tenir igualtat d'accés a les aigües dels Estats membres. Encara així, es va reservar una franja costanera perquè els pescadors locals que pescaven tradicionalment prop dels seus ports pogueren seguir fent-ho. També es van adoptar mesures per a crear un mercat comú de productes de la pesca i es va establir una política estructural per a coordinar la modernització dels bucs i de les instal·lacions en terra.
La PPC es va materialitzar en 1983 i vint anys després (2002) va patir una reforma que el seu objectiu era garantir el desenvolupament sostenible des del punt de vista ecològic, econòmic i social, basant-se en dictàmens científics sòlids i transparents i en una major participació dels interessats. Sense oblidar la responsabilitat, l'eficàcia i la coherència amb les altres polítiques de la UE, especialment medi ambient i desenvolupament.
Es va introduir una estratègia de gestió més a llarg termini, mitjançant plans plurianuals tant de recuperació de les poblacions que estigueren per sota dels límits biològics de seguretat com de gestió de les altres poblacions. L'objectiu era l'aplicació progressiva d'una gestió pesquera basada en el concepte d'ecosistema.
La reforma més recent és la que va entrar en vigor l'1 de gener de 2014.
Les activitats més importants de la Política Pesquera Comuna són les següents:
Establir normes perquè la pesca a Europa siga sostenible i no perjudique al mitjà marí.
Conferir a les autoritats nacionals instruments per a fer complir aqueixes normes i sancionar als infractors.
Vigilar la grandària de la flota pesquera europea i impedir que cresca.
Proporcionar finançament i assistència tècnica per a les iniciatives que contribuïsquen a la sostenibilitat del sector pesquer.
Negociar en nom dels països d'UE en els fòrums internacionals de pesca i amb països de tot el món.
Ajudar als productors, transformadors i distribuïdors a obtenir un preu just per a la seua producció i garantir la confiança dels consumidors en el peix que mengen.
Recolzar el desenvolupament d'un sector *acuícola dinàmic en la UE (*criaderos de peixos, mariscs i algues).
Finançar la recerca científica i la recopilació de dades per a oferir a la *polítca i la presa de decisions una base sòlida
Quins són els objectius de l'última reforma de la Política Pesquera Comuna?
Amb la PPC es pretén garantir que la pesca i l'aqüicultura siguen sostenibles des del punt de vista mediambiental, econòmic i social, i oferisquen als ciutadans de la UE una font d'alimentació bona per a la salut. La seua finalitat és dinamitzar el sector pesquer i assegurar un nivell de vida just per a les comunitats pesqueres.
Encara que és important augmentar les captures, també ha d'haver-hi uns límits. Hem d'evitar que les pràctiques de pesca impedisquen la reproducció de les espècies. La política actual preveu que entre 2015 i 2020 es fixaran límits de captures que siguen sostenibles i permeten mantenir les poblacions a llarg termini.
Actualment, no es comprenen bé les repercussions de la pesca en un entorn marí fràgil. Per aqueixa raó, la PPC adopta un enfocament cautelar que reconeix l'impacte de l'activitat humana en tots els elements de l'ecosistema. Pretén així que les captures de les flotes pesqueres siguen més selectives i suprimir progressivament la pràctica del descarte dels peixos no desitjats.
La reforma també modifica la manera de gestionar la PPC i concedeix als països de la UE un major poder de control a escala nacional i regional.
La PPC consta de 4 àmbits d'activitat principals:
Gestió de la pesca
Política internacional
Mercats i política comercial
Finançament de la PPC
FEP 2007-2013
FEMP 2014-2020
FEMPA 2021-2027
La PPC també inclou normes sobre l'aqüicultura i la participació de les parts interessades
